Sota Montjuïc, molt més que La xava, és una obra d'estructura oberta, en què els fets se succeeixen sense il·lació.
En Tarregada, el pirent de cullera [proxeneta] i pispa, és qui funciona de connector en una seqüència de grans escenes.
Aparentment, l'argument de Sota Montjuïc sembla que se centra en la impossibilitat de sortir de l'entorn i com, alguns comportaments, porten a la degradació tant física com moral i acaben amb la mort. Però més enllà d'això, es pot observar com els fets que ocorren no són més que aspectes de la vida i la seva lògica no segueix una tècnica dramàtica prefixada.
![]() |
Montjuïc, 1905 |
La humanitat de les ànimes humanes que pul·lulen per Sota Montjuïc —i en general en totes les obres de Vallmitjana— es localitza principalment entre el carrer Migdia i el del Cid, les parades al carrer i els interiors putrefactes i miserables. D'alguna manera, Vallmitjana, ens introdueix en una ciutat oculta i oblidada per la burgesia.
![]() |
Montjuïc, cap a l'any 1920. Arxiu Històric de Barcelona |
«Brut i abandonat corria per aquells carrerons del carrer d'en Cid, de Trenta Claus i Migdia. A la nit se n'anava a dormir al dormitori del carrer d'en Cid, on hi havia dos quadres grandioses que daven cabuda a uns dos-cents cinquanta catres amb compartiments de fusta que venien a una mica més d'alçada del llit. Una màrfega de roba de sac plena de pèl de conill feia de matalàs, amb sos dos corresponents llençols, qual blancor se destacava d'aquell fosquedat».
«Davant del carrer d'en Cid s'estava el Tarregada explicant al sereno les impressions que tenia respecte l'assassí. No es trobava enlloc, puix els diaris havien publicat que se suposava que era ell, dient el seu nom, i, com és natural, s'amagà o fugí de la ciutat».
Juli Vallmitjana, Sota Montjuïc
Tot i que amb més de 50 anys de diferència, aquest fragment de la mítica Los Tarantos (1963) de Francesc Rovira Beleta (Barcelona, 1912-1999) ens mostra la zona de Montjuïc per on transcorre la novel·la homònima de Vallmitjana. En aquest cas es tracta del cementiri, on s'enterraven els pobres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada