Comparat amb el caló dels gitanos castellanoparlants, el caló dels gitanos catalans és poc conegut. Com expliquen Jean-Paul Escudero i Ignasi-Xavier Adiego a la revista I Tchatchipen, l'ús espontani del caló català és actualment excepcional. Contràriament, era ben viu als inicis del segle XX, època en què s'emmarca Sota Montjuïc.
Malgrat que no es tracta d'un vocabulari caló català, el diccionari en línia de Rafael Salillas (1850-1923) inclou dos vocabularis d'argot del "delincuente español".
 |
| Juli Vallmitjana, gitanos, s. d. |
Sota Montjuïc té un vocabulari tan ric que resulta impossible fer-ne un recull minuciós, però sí es pot fer una petita aportació:
CALÓ CATALÀ
abillar portar
adinyar donar
andola pesseta
aranyí gat
atsaló gras
barbi bonic
bagarí María Santíssima
balondro sereno
baré duro
baró presidi
bati pallissa
blanc covard
bollo pa
bronca policia
bua por
bul cul
busní paisana
busnó home
caletí pesseta
caló gitano
camela vol
caravinagre carrabiner
catxim hostal
clapar dormir
conxivar seduir
cuco-magó bacallà
curda borratxo
currugoll budells de be
diquelar mirar
dinyar donar
esteripén presó
fisqueio bacallà
gasnyí euga
gindí bruta
gindi dotzena
gindó brut
gras cavall
guita diners
jalar menjar
juncaló lleig
llumí prostituta
mangar demanar
manguis jo
manró pa
mas carn
matgó peix
mossec robatori
mulé mort
nanai silenci
panar dir-ho
panyalí aiguardent
panyi aigua
pasma policia
pillar beure
pirent de home que viu de les dones
cullera
pispa lladre
pringar ferir
pul merda
purí vella
puró vell
qüento sistemes de robar
quibis diners
rom espòs
rumí esposa
uspitsà arròs
xalar anar-se'n
xaví noia
xuquel gos
xurba aigua
xuri ganivet
xurriar espasa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada