Vallmitjana va conrear, i no va abandonar mai, les narracions i novel·les sobre la vida dels baixos fons barcelonins.
 |
| Els Quatre Gats, Casa Martí, 1901. |
 |
| Primer número de la revista. Il·lustració de Ramon Casas, 1899 |
Els Quatre Gats van significar un centre d'expansió del tractament social. Vallmitjana freqüentava la cerveseria i també escrivia al setmanari artístic i literari del mateix nom. En Pere Romeu, l'any 1899, apuntava que «... fins en Juli Vallmitjana que no trobava mai el dia d'anar-se'n per massa feina ha marxat cap a Ginebra, París i Limoges per estudiar i perfeccionar la pintura sobre esmalt...». Malgrat això, Francesc i Joan Castells a «Juli Vallmitjana, un clàssic novell» (1972), asseguren que era impossible que Vallmitjana congeniés amb aquells tertulians. Un exemple d'això el trobem a En Tarregada (1912), quan el protagonista es lamenta indignat:
«Així et caiguessin les barres, que sou la desgràcia de tots els pobres. No hi ha cap bestiar més dolent que el juquels [gats] i encara els peixen. Ni la pell no val cap diner».
 |
| Juli Vallmitjana |
Vallmitjana es desmarca del naturalisme, ja que fa una observació literal i descriptiva de la realitat, no tan analítica. Ignorat per l'acadèmia catalana, no es va sotmetre mai a cap model preestablert.
El costumisme és el punt d'arrencada de la literatura de Vallmitjana, però l'autor de Sota Montjuïc va més enllà i s'acosta al modernisme més innovador, amb obres tan transcendents com Solitud (1905), de Víctor Català. Al costat d'aquest costumisme s'hi uneix una voluntat de traduir aspectes del naturalisme: llei del més fort, lluita per la vida... No obstant això, Vallmitjana no és un observador distant. Construeix les escenes a través d'una òptica pictòrica típica del Modernisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada